EL DRAC Balladors: 1 Música: Flabiol i tamborí És la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Tot fosc i infernal, amb uns grans ulls rodons i sorneguers, una boca grossa i oberta i una cua entortolligada, n’hi ha que diuen que mai no saps si et somriu o si et renya. És pràcticament segur que el Drac és la figura més antiga de totes. Hi ha indicis que permeten datar-lo del segle XIII o XIV. A Barcelona el seguici de les festes el formaven les bèsties del comú, és a dir propietat de l’Ajuntament. En l’entremès de l’infern hi havia un drac seguit d’uns diables que feien foc pertot arreu. A Vilafranca es va voler copiar la idea de la capital, de la qual van adoptar la figura més representativa, o sigui el Drac. A cada ballada el carrega un ballador, que situa el cap mirant a terra i la cua ben enlaire, mentre els coets que duu a la cua i a la boca li fan treure literalment foc pels queixals. www.dracdevilafranca.com   El Drac   El Ball de Diables   El Ball d'en Serrallonga   Àliga   Els Gegants   Els Nans   Els Capgrossos   El Ball de Cotonines   El Ball dels Malcasats   El Ball de Panderetes   El Ball de Pastorets   El Ball de Cercolets   El Ball Pla   El Ball de Figuetaires   El Ball de Bastoners   El Ball de Panderos   El Ball de les Gitanes   Castellers de Vilafranca   Xicots de Vilafranca   Falcons de Vilafranca   La Moixiganga   Sant Fèlix        EL BALL DE DIABLES Balladors: 21 Música: Tabals Com el Drac, antigament els Diables formaven part de l’entremès de l’infern. Al so de grans tabals, fan brandar forques amb coets encesos. Hi ha constància que el 1601 cinc diables acompanyaven el Drac en la processó que celebrava la canonització de sant Raimon de Penyafort. Es diu que simbolitzen el duel entre el bé —l’àngel que els acompanya— i el mal —els mateixos diables. També se’ls havia anomenat boribots o buribots, i com a ball independent del Drac consten des del 1815. www.diablesdevilafranca.org        EL BALL D'EN SERRALLONGA Balladors: 13 Música: Gralles i timbal És un ball de bandolers que emula la figura de Joan de Serrallonga. Els balladors van proveïts de trabucs —per això també se’ls anomena trabucaires—, que fan disparar en l’aire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. Se sap que aquest ball ja va participar a la Festa Major l’any 1820. www.serrallonga.com        ÀLIGA Balladors: 1 Música: Gralles i timbal El seu simbolisme ha estat interpretat de forma diversa, hi ha qui hi vol veure una representació de l’evangelista sant Joan, o l’ànima devota de l’Eucaristia. Aquest element festiu corresponia a les viles o ciutats de fundació reial. L’origen de l’Àliga de Vilafranca és desconegut, tot i que se sap que pertanyia a la Confraria de Sant Eloi, que aplegava ferrers i argenters de la vila i que a principis del segle XVII ja va participar en celebracions públiques, com el Drac i altres personatges de la processó de Corpus, on va conserva la seva presència fins incorcopar-se a la Festa Major. Se sap que l’Àliga va participar a les processons de Sant Fèlix del 1778, 1860, 1861 i el 1876. Cap al 1882 va deixar de sortir tot sembla apuntar perquè la peça estava molt malmesa. Es tractava d’una bella figura de vuit pams d’alçada, en actitud de vigilar i deu pams de llargada en la que el ballador quedava pràcticament amagat en el seu interior. També tenia les ales desplegades com les àligues medievals d’altres poblacions catalanes. L’any 2003 donat el mal estat de la peça del 1926 es va estrenar una nova Àliga amb les ales desplegades símbol d’intel•ligència i comprensió de les coses ocultes, obra de l’escultora vilafranquina Dolors Sans. Aquest any el Consell de la Festa Major, el Ball de l'Àliga i els Administradors han decidit restaurar l'àliga vella per tal que pugui tornar a ballar. Per tant, probablement qui ballarà a partir de l'any 2011 tornarà a ser la peça original. L’àliga té una reproducció en petit que surt a la cercavila de la Festa Major dels Petits el dia 1 de setembre. Les coreografies del Ball de l’Àliga són: l’Entrada a la Plaça, el Ball de l’Àliga, el Ball de Processó i el Ball de Sant Julià.        ELS GEGANTS Balladors: 2 Música: Gralles i timbal La figura dels gegants és molt estesa a tot el territori català i europeu. A Vilafranca se sap que el 1600 ja ballaven la parella que aquí tenen el nom de Ferragut i Elisenda. Tanmateix, però, l’any 1510 ja es té constància que a Vilafranca hi havia un sol gegant, com passava també a Barcelona i arreu. www.gegantersdevilafranca.org        ELS NANS Balladors: 12 Música: Gralles i timbal Consta d’una sèrie de capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. Els ball dels Nans data del 1859. A partir d’aquesta data no se’n sap gaire més fins al principi del segle xx, en què es van fabricar capgrossos originals. Després se’n van adquirir d’altres fets a Barcelona de sèrie, alguns dels quals han perdurat fins avui. En els últims anys, però, s’ha optat per representar en els Nans persones destacables de Vilafranca. Els Nans tenen música i coreografia pròpies.        ELS CAPGROSSOS Balladors: 4 Música: Grallers i timbal Consta de quatre capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. El 1968 l’Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert va regalar a Vilafranca una parella de capgrossos molt grans, que per tria popular es van anomenar Humbert i Roseta. Representen una parella de pagesos penedesencs, amb gotims de raïm al cap. Un any després, es va encarregar una parella més de capgrossos a un taller de falles de València. Aquesta és una parella de gitanos que duen el nom de Canyamàs i Zingarel•la per votació dels nens de Vilafranca. Els Capgrossos tenen música i coreografia pròpies.        EL BALL DE COTONINES Balladors: 9 Música: Gralles i timbal Es té constància que a Barcelona existia des del segle XV, i pertanyia al gremi dels cotoners, d’on ha tret el nom. A Vilafranca va aparèixer al segle XVII. Consta de 9 cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes, i el fals genet s’introdueix per un forat al llom de la cavalcadura, de manera que les potes del cavall són les dues cames del genet.        EL BALL DELS MALCASATS Balladors: 15 Música: Gralles i timbal És una variant de l’antic ball de Dames i Vells. Són sis parelles desavingudes que representen tota l’escala social. Aquestes es presenten davant del jutge, del vicari i de l’agutzil per dir-se les veritats. Va ser prohibit diverses vegades a causa de l’efecte poc decorós dels parlaments. A Vilafranca va ser reintroduït el 1999 i, tot i que és un ball preeminentment parlat, ha incorporat un ball de cercavila per poder anar a la processó.        EL BALL DE PANDERETES Balladors: 10 Música: Sac de gemecs i flabiol Aquest ball va sorgir a Vilafranca el 1968 com a successor del desaparegut ball de Panderos i a iniciativa d’una colla de noies i la monitora que tenien de les activitats de lleure. Aquest fet va significar la incorporació definitiva de la dona als balls de la Festa Major. La indumentària que van adoptar era adaptada a les noies, que duien faldilletes i corpinyo i, evidentment, una pandereta. Actualment conviu amb el Ball de Panderos, i cada un ha mantingut la seva indumentària.        EL BALL DE PASTORETS Balladors: 12 Música: Manxa borrega i flabiol. D’origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Els balladors porten una indumentària molt completa (sarró, carabasseta, gaiato…), i sempre s’acompanyen d’un garrot, que forma part de les coreografies. Se sap que va sortir per primera vegada l’any 1802, però podria ser més antic.        EL BALL DE CERCOLETS Balladors: 8-10 Música: Gralles i timbal. D’origen incert, s’ha relacionat tant amb les festes i celebracions de la verema com amb danses rituals que reproduïen l’ordenació del cosmos. Actualment cada ballador duu una mena de cercle decorat amb cotó i cintes de colors, que es pren pels extrems i forma part essencial de les coreografies. Es creu que va participar ja a les festes del Roser l’any 1716.        EL BALL PLA Balladors: 12 Música: Gralles i timbal Consta de sis parelles vestides de la manera tradicional catalana. Es va incorporar a la cercavila de la Festa Major l’any 1973 perquè és un ball que, encara que no formava part tradicionalment dels balls de la Festa, s’havia fet molt popular durant els segles XVII i XVIII a les terres catalanes i es ballava en tota mena de festes i a tots els pobles. Des d’aleshores, a més del ball pla original penedesenc s’hi han anat incorporant altres balls i coreografies de la geografia catalana.        EL BALL DE FIGUETAIRES Balladors: 14 Música: Gralles i timbal Possiblement aquest ball té els seus orígens en un ball parlat o entremès del qual sols ha quedat l’aspecte mímic. El nom de figuetaire deriva de l’expressió fer figa, que vol dir fer ganyotes de menyspreu i es refereix a la burla constant que els balladors realitzen entre ells, com la coneguda botifarra o el pam i pipa, entre altres ganyotes i gestos variats. La primera vegada que van actuar per la Festa Major va ser l’any 1863, en què apareixen als arxius amb el nom de cuáqueros o figatall. Després d’anys d’incertesa, es van incorporar definitivament a la Festa el 1942.        EL BALL DE BASTONERS Balladors: 8-10 Música: Una gralla Es creu que aquest és un dels balls més antics de la Festa Major. Se sap que ja va participar a les festes de canonització de sant Raimon de Penyafort l’any 1601. Els balladors porten dos bastons curts cadascú —llevat del cap de colla, que en porta un i un banderí a l’altra mà— que fan servir en les coreografies del ball. Al final del segle XIX es va deixar de ballar, fins que es va recuperar el 1942.        EL BALL DE PANDEROS Balladors: 10 Música: Sac de gemecs i flabiol. Inicialment era ballat només per homes, la meitat dels quals anaven disfressats de dona, uns amb pantalons i els altres amb faldilles. Més endavant es van treure la disfressa i tots anaven amb pantalons. Cada ballador porta un pandero petit, que es fa servir per repicar el ritme de la música durant totes les coreografies. La primera data en què apareix aquest ball és el 1868. Dissortadament, l’any 1968 van deixar de ballar, però es va recuperar el 1981. Des d’aleshores el ballen nois i noies.        EL BALL DE LES GITANES Balladors: 12 Música: Gralles i timbal D’origen agrari, sembla ser que representa la dansa de les cintes i l’exaltació de l’arbre de maig, simbolitzada amb un pal dret amb un pom de flors al capdamunt. D’aquest pal pengen unes cintes que els balladors entrellacen i després desfan tot dansant al ritme de la música. La data més antiga que s’ha trobat sobre aquest ball és l’any 1805. Durant més d’un segle a Vilafranca aquest ball ha estat ballat per la comunitat gitana vilafranquina. A causa de la dificultat de trobar balladors, l’any 2000 no van poder sortir per la Festa Major. L’any 2001 es va recuperar i des d’aleshores el ballen paios i paies.        ELS CASTELLS Els castells a Vilafranca sempre han tingut aclamació. La tradició castellera de Vilafranca té més de 200 anys, i quan encara no hi havia colles pròpies de la vila, sempre se’n contractaven de fora. El públic vilafranquí els acollia, i vibrava tant que la Diada de Sant Fèlix es va anar fent un lloc dins dels dies «obligatoris» de la temporada castellera. El 1948 es va fundar la colla castellera dels Castellers de Vilafranca. Anys més tard, el 1982, fruit d’una escissió d’aquesta i amb la suma de nous castellers, es va fundar una altra colla, els Xicots de Vilafranca. A més d’aquestes dues colles de castells, a Vilafranca també es poden veure els Falcons, una colla fundada el 1960. www.castellersdevilafranca.cat www.xicotsdevilafranca.com www.falconsdevilafranca.cat        LA MOIXIGANGA És un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representen escenes de la passió i la mort de Jesucrist, que s’anomenen quadres o misteris. La primera data fiable que confirma la presència d’aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l’any 1798, per bé que podria ser anterior.        LA BANDA Es coneix amb aquest nom el conjunt de músics d’instruments de vent i percussió que habitualment toca a l’aire lliure i caminant, en commemoracions i esdeveniments festius. La seva funció dins la Festa Major de Vilafranca és actuar a la cercavila del dia 29 d’agost i a les processons dels dies 29, 30 i 31 d’agost, com també a l’anada a ofici i sortida d’ofici dels dies 30 i 31 d’agost interpretant marxes, peces de processó i pasdobles. A la plaça de la Vila sempre interpreten l’imne nacional, El Cant dels Segadors. A més, ofereix tres concerts durant la Festa Major les tardes dels dies 29, 30 i 31 d’agost i dos concerts de nit els dies 29 i 30. Dins els seu repertori s’inclouen sovint, a més dels tradicionals pasdobles i marxes, músiques de moda.        SANT FÈLIX Tanca el seguici el sant per a qui dansen tots: sant Fèlix. El porten a les espatlles aquells que han estat administradors de la festa, fins que entra a la basílica de Santa Maria o a la casa d’un administrador. De mirada subtil i pell fina, amb delicadesa, acompanya els devots i els que no ho són, i la seva imatge es grava a la ment dels que han viscut la festa.     Amat Mestres, Joan [et al.]. Festa Major, Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2003. Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, 2006.