Vilafranca del Penedès va néixer a principis del segle XII. Es considera que nasqué entre 1108 -data de la incursió almoràvit que afecta el Principat de 1107 a 1115- i el 1151. En aquesta data apareix citada per primera vegada Vilafranca en un document que recull que Pere de Vilafranca pagà el cens per ocupar-se dels afers de la Vila.
En el creixement del nucli inicial de la vila, van influir-hi diversos factors: la situació geogràfica, les franqueses concedides, la tranquil·litat davant els sarraïns, l’impuls que li va donar el comte de Barcelona i el mercat que es devia celebrar ja des del seu naixement.
La Vilafranca d’aquesta època va esdevenir una de les ciutats importants del Principat. La seva configuració era la típica d’una ciutat medieval: el clos de la muralla, els gremis, la noblesa i el call jueu. El mercat i després la fira van jugar un paper fonamental en la fundació de Vilafranca i en la seva expansió posterior. El mercat de Vilafranca va substituir ben aviat el que es feia a la Granada.
La fira és de creació posterior al mercat, però aviat va anar creixent i ja el 1191 Alfons I concedí a Berenguer i a Pere de Vilafranca, a Dalmau de Canyelles i a Vidià de Sa Refeguera la vila anomenada Vilafranca i la fira que tenia al Penedès i, a més, dues parts de tots els establiments de l’esmentada vila, tant del mercat com de la Fira.