Què és?   Si ho preguntes a un nen, et dirà el Drac, l’Àliga, els Gegants i els coets. Si ho preguntes a una noia, les festes, la nit, la calor, la cerveseta fresca i l’excitació. Si ho preguntes a algú més gran, et dirà que li agrada, que ara veu un germà, que li agrada la pólvora i el xampany fresc del dinar. Si ho preguntes a un visitant et dirà la gentada, l’espera, els castells, i tothom ballant. Segurament si ho preguntes a un administrador, de respondre no en sabrà. Potser tot plegat, la Festa Major és una poció. Feta a foc lent, amb el pas dels segles. És una festa, i és molta gent. És música, són castells, és foc, són coets, i gralles, i pastorets, una plaça farcida, l’olor de la pólvora i el so dels tabals. Són els carrers mudats, els balcons plens, són taules parades i soroll de coberts. És gent a tota hora, és història pròpia, una arrel que creix. Ara un que balla, ara passa l’Àliga, ara un que corre, ara el Drac que ve. I gent que riu, i nens que ploren, i tot d’emocions que no es poden dir.