Què és?
 
Si ho preguntes a un nen,
et dirà el Drac, l’Àliga,
els Gegants i els coets.

Si ho preguntes a una noia,
les festes, la nit, la calor,
la cerveseta fresca i l’excitació.

Si ho preguntes a algú més gran,
et dirà que li agrada,
que ara veu un germà,
que li agrada la pólvora
i el xampany fresc del dinar.

Si ho preguntes a un visitant
et dirà la gentada, l’espera,
els castells, i tothom ballant.

Segurament si ho preguntes
a un administrador,
de respondre no en sabrà.

Potser tot plegat, la Festa Major és
una poció. Feta a foc lent, amb el pas dels segles.
És una festa, i és molta gent.
És música, són castells, és foc, són coets,
i gralles, i pastorets, una plaça farcida,
l’olor de la pólvora i el so dels tabals.
Són els carrers mudats, els balcons plens,
són taules parades i soroll de coberts.
És gent a tota hora, és història pròpia,
una arrel que creix.

Ara un que balla, ara passa l’Àliga,
ara un que corre, ara el Drac que ve.
I gent que riu, i nens que ploren,
i tot d’emocions que no es poden dir.