Els balls El drac 1      Flabiol i tamborí És la figura més representativa de la Festa Major de Vilafranca. Tot fosc i infernal, amb uns grans ulls rodons i sorneguers, una boca grossa i oberta i una cua entortolligada, n’hi ha que diuen que mai no saps si et somriu o si et renya. És pràcticament segur que el Drac és la figura més antiga de totes. Hi ha indicis que permeten datar-lo del segle XIII o XIV. A Barcelona el seguici de les festes el formaven les bèsties del comú, és a dir propietat de l’Ajuntament. En l’entremès de l’infern hi havia un drac seguit d’uns diables que feien foc pertot arreu. A Vilafranca es va voler copiar la idea de la capital, de la qual van adoptar la figura més representativa, o sigui el Drac. A cada ballada el carrega un ballador, que situa el cap mirant a terra i la cua ben enlaire, mentre els coets que duu a la cua i a la boca li fan treure literalment foc pels queixals. El ball de diables 21      Tabals Com el Drac, antigament els Diables formaven part de l’entremès de l’infern. Al so de grans tabals, fan brandar forques amb coets encesos. Hi ha constància que el 1601 cinc diables acompanyaven el Drac en la processó que celebrava la canonització de sant Raimon de Penyafort. Es diu que simbolitzen el duel entre el bé —l’àngel que els acompanya— i el mal —els mateixos diables. També se’ls havia anomenat boribots o buribots, i com a ball independent del Drac consten des del 1815. El ball d’en serrallonga 13      Gralles i timbal És un ball de bandolers que emula la figura de Joan de Serrallonga. Els balladors van proveïts de trabucs —per això també se’ls anomena trabucaires—, que fan disparar en l’aire mentre ballen. Hi són representats el cap de la banda, la seva dona i el fill, acompanyats de fidels seguidors. Se sap que aquest ball ja va participar a la Festa Major l’any 1820. Els gegants 2      Gralles i timbal La figura dels gegants és molt estesa a tot el territori català i europeu. A Vilafranca se sap que el 1600 ja ballaven la parella que aquí tenen el nom de Ferragut i Elisenda. Tanmateix, però, l’any 1510 ja es té constància que a Vilafranca hi havia un sol gegant, com passava també a Barcelona i arreu. Els nans i els capgrossos 12, 4      Gralles i timbal Consta d’una sèrie de capgrossos que els balladors carreguen a les espatlles i fan ballar al ritme de la música. Els ball dels Nans data del 1859. A partir d’aquesta data no se’n sap gaire més fins al principi del segle xx, en què es van fabricar capgrossos originals. Després se’n van adquirir d’altres fets a Barcelona de sèrie, alguns dels quals han perdurat fins avui. En els últims anys, però, s’ha optat per representar en els Nans persones destacables de Vilafranca. El 1968 l’Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert va regalar a Vilafranca una parella de capgrossos molt grans, que per tria popular es van anomenar Humbert i Roseta. Representen una parella de pagesos penedesencs, amb gotims de raïm al cap. Un any després, es va encarregar una parella més de capgrossos a un taller de falles de València. Aquesta és una parella de gitanos que duen el nom de Canyamars i Zingarel·la per votació dels nens de Vilafranca. Tant els Nans com els Capgrossos tenen música i coreografia pròpies. El ball de cotonines 9      Gralles i timbal Es té constància que a Barcelona existia des del segle XV, i pertanyia al gremi dels cotoners, d’on ha tret el nom. A Vilafranca va aparèixer al segle XVII. Consta de 9 cavalcadures de cartró amb corretjam i faldilletes, i el fals genet s’introdueix per un forat al llom de la cavalcadura, de manera que les potes del cavall són les dues cames del genet. El ball dels malcasats 15      Gralles i timbal És una variant de l’antic ball de Dames i Vells. Són sis parelles desavingudes que representen tota l’escala social. Aquestes es presenten davant del jutge, del vicari i de l’agutzil per dir-se les veritats. Va ser prohibit diverses vegades a causa de l’efecte poc decorós dels parlaments. A Vilafranca va ser reintroduït el 1999 i, tot i que és un ball preeminentment parlat, ha incorporat un ball de cercavila per poder anar a la processó. El ball de panderetes 10      Sac de gemecs i flabiol Aquest ball va sorgir a Vilafranca el 1968 com a successor del desaparegut ball de Panderos i a iniciativa d’una colla de noies i la monitora que tenien de les activitats de lleure. Aquest fet va significar la incorporació definitiva de la dona als balls de la Festa Major. La indumentària que van adoptar era adaptada a les noies, que duien faldilletes i corpinyo i, evidentment, una pandereta. Actualment conviu amb el Ball de Panderos, i cada un ha mantingut la seva indumentària. El ball de pastorets 12      Manxa borrega i flabiol. D’origen incert, es creu que representa el món agrari o camperol. Els balladors porten una indumentària molt completa (sarró, carabasseta, gaiato…), i sempre s’acompanyen d’un garrot, que forma part de les coreografies. Se sap que va sortir per primera vegada l’any 1802, però podria ser més antic. El ball de cercolets 8-10      Gralles i timbal. D’origen incert, s’ha relacionat tant amb les festes i celebracions de la verema com amb danses rituals que reproduïen l’ordenació del cosmos. Actualment cada ballador duu una mena de cercle decorat amb cotó i cintes de colors, que es pren pels extrems i forma part essencial de les coreografies. Es creu que va participar ja a les festes del Roser l’any 1716. El ball pla 12      Gralles i timbal. Consta de sis parelles vestides de la manera tradicional catalana. Es va incorporar a la cercavila de la Festa Major l’any 1973 perquè és un ball que, encara que no formava part tradicionalment dels balls de la Festa, s’havia fet molt popular durant els segles XVII i XVIII a les terres catalanes i es ballava en tota mena de festes i a tots els pobles. Des d’aleshores, a més del ball pla original penedesenc s’hi han anat incorporant altres balls i coreografies de la geografia catalana. El ball de figuetaires 14      Gralles i timbal. Possiblement aquest ball té els seus orígens en un ball parlat o entremès del qual sols ha quedat l’aspecte mímic. El nom de figuetaire deriva de l’expressió fer figa, que vol dir fer ganyotes de menyspreu i es refereix a la burla constant que els balladors realitzen entre ells, com la coneguda botifarra o el pam i pipa, entre altres ganyotes i gestos variats. La primera vegada que van actuar per la Festa Major va ser l’any 1863, en què apareixen als arxius amb el nom de cuáqueros o figatall. Després d’anys d’incertesa, es van incorporar definitivament a la Festa el 1942. El ball de bastoners 8-10      Una gralla. Es creu que aquest és un dels balls més antics de la Festa Major. Se sap que ja va participar a les festes de canonització de sant Raimon de Penyafort l’any 1601. Els balladors porten dos bastons curts cadascú —llevat del cap de colla, que en porta un i un banderí a l’altra mà— que fan servir en les coreografies del ball. Al final del segle XIX es va deixar de ballar, fins que es va recuperar el 1942. El ball de panderos 10      Sac de gemecs i flabiol. Inicialment era ballat només per homes, la meitat dels quals anaven disfressats de dona, uns amb pantalons i els altres amb faldilles. Més endavant es van treure la disfressa i tots anaven amb pantalons. Cada ballador porta un pandero petit, que es fa servir per repicar el ritme de la música durant totes les coreografies. La primera data en què apareix aquest ball és el 1868. Dissortadament, l’any 1968 van deixar de ballar, però es va recuperar el 1981. Des d’aleshores el ballen nois i noies. El ball de les gitanes 12      Gralles i timbal D’origen agrari, sembla ser que representa la dansa de les cintes i l’exaltació de l’arbre de maig, simbolitzada amb un pal dret amb un pom de flors al capdamunt. D’aquest pal pengen unes cintes que els balladors entrellacen i després desfan tot dansant al ritme de la música. La data més antiga que s’ha trobat sobre aquest ball és l’any 1805. Durant més d’un segle a Vilafranca aquest ball ha estat ballat per la comunitat gitana vilafranquina. A causa de la dificultat de trobar balladors, l’any 2000 no van poder sortir per la Festa Major. L’any 2001 es va recuperar i des d’aleshores el ballen paios i paies. Els castells Els castells a Vilafranca sempre han tingut aclamació. La tradició castellera de Vilafranca té més de 200 anys, i quan encara no hi havia colles pròpies de la vila, sempre se’n contractaven de fora. El públic vilafranquí els acollia, i vibrava tant que la Diada de Sant Fèlix es va anar fent un lloc dins dels dies «obligatoris» de la temporada castellera. El 1948 es va fundar la colla castellera dels Castellers de Vilafranca. Anys més tard, el 1982, fruit d’una escissió d’aquesta i amb la suma de nous castellers, es va fundar una altra colla, els Xicots de Vilafranca. A més d’aquestes dues colles de castells, a Vilafranca també es poden veure els Falcons, una colla fundada el 1960. La moixiganga És un ball processional que acompanya el sant a les processons. Representen escenes de la passió i la mort de Jesucrist. Aquestes escenes s’anomenen quadres o misteris. La primera data fiable que confirma la presència d’aquest ball a la Festa Major de Vilafranca és l’any 1798, per bé que podria ser anterior. Sant Fèlix Tanca el seguici el sant per a qui dansen tots: sant Fèlix. El porten a les espatlles aquells que han estat administradors de la festa, fins que entra a la basílica de Santa Maria o a la casa d’un administrador. De mirada subtil i pell fina, amb delicadesa, acompanya els devots i els que no ho són, i la seva imatge es grava a la ment dels que han viscut la festa. Amat Mestres, Joan [et al.]. Festa Major, Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 2003. Protocol de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, 2006.