Dies El sant, que surt al carrer, s’ha de fixar en les coses més petites. Ara un xamfrà, ara un carrer, tots l’esperen. 28 i previs Una setmana abans surt la capta, que ven el programa de la Festa Major i l’estampa. Durant dos dies recorren tota la ciutat, els grans i els petits de la capta —que s’anomenen setrills—, i van trucant a les cases preguntant qui vol el programa. Nou dies abans del dia 30, comencen la novena i els goigs a sant Fèlix. El dia 28 el pregó marca el punt zero de la festa. 29 A les dotze en punt del migdia es fa petar la tronada; la segueix la cercavila, amb totes les figures i els balls, els castells i la banda. Després de recórrer alguns carrers de Vilafranca arriben a la plaça de la Vila, on s’acaba la cercavila i comencen els castells. Diu el petit: «vull veure el Drac, l’Àliga, els Gegants i els balls». Diu la noia: «prefereixo anar a l’ombra d’un plataner». Diu el gran: «vindré quan comencin els castells». Els castells acaben tard, i tothom va a dinar. Després, a la tarda, hi ha espectacles al carrer, el concert de la banda, i al vespre comença la processó. Tots tornen a sortir, bèsties, Gegants i balladors, i sant Fèlix darrere de tot, els observa com serpentegen infinitament, una cruïlla rere l’altra. Arriben tots a la plaça de Jaume I, i el sant entra a la basílica. És el penúltim dia que es canten els goigs. Al vespre, després del castell de focs, comencen els espectacles de nit que, si és possible, apleguen tanta gent com la cercavila o la processó. 30 Imagineu-vos un graller. Tal dia com el de sant Fèlix a les 7, ben d’hora, ja toca les matinades, que recorren els carrers de la ciutat. Després acompanya els balls, que van a ofici i fan l’ofrena al sant. Els que encara no han dormit, se n’hi van. Al migdia comença una de les diades més emocionants de tot l’any casteller. Actuen les quatre colles que fan els castells més difícils de totes: els Castellers de Vilafranca, els Minyons de Terrassa, la colla Joves Xiquets de Valls i la colla Vella dels Xiquets de Valls. I el graller, toca que toca. Aquesta diada castellera dura fins molt tard, i sol acabar bé. Hi ha gent de tot Catalunya que s’acosta a Vilafranca per veure castells a la plaça més castellera, que és l’altre nom que té la plaça de la Vila. Al vespre altra vegada surt la processó, amb sant Fèlix a la cua. Pobre graller que, content, encara toca. I el sant, que surt al carrer, s’ha de fixar en les coses més petites, perquè fins al cap d’un any no tornarà a veure els carrers de la seva ciutat. Ara un xamfrà, ara un carrer, tots l’esperen. I arriba davant de Santa Maria. Es gira per mirar el poble, els diu «fins l’any que ve», entra a la casa santa, i sent l’últim cant dels goigs. De nit, tot és bullícia. Hi ha espectacles pertot arreu, i el tradicional ball de gralles. Ai las! Pobre graller, que no n’havia tingut prou i encara li queda bufera per fer ballar els que l’aclamen. Es venen fanalets, que tothom ja espera, i el tros de plaça es converteix en un llençol de roselles. De matinada, el graller ja pot anar a dormir. Deixa descansar les comissures i, amb una rialla a mitges, espera l’endemà. 31 Des d’antic aquest dia és el dels difunts. Després de la missa tots els balls un per un fan gala de la millor actuació. I els diables animen la concurrència. Després de veure tots els balls, actuen les dues colles castelleres de Vilafranca. Al vespre, una vegada més —l’última— surt la processó amb tots els ets i uts. Diu el visitant: «no us en canseu mai?». Els balladors donen fins a l’última gota d’esforç que els queda. Tothom acompanya sant Fèlix al nou hostal. Tots ballen alhora, tots toquen alhora i als que miren se’ls ericen els pèls del clatell perquè també saben que quan el sant entri a la nova estança, ja enyoraran el retruny dels tabals. Per no fer gaire evident certa tristesa vaga, tornen a sortir com cuques de llum tota la nit. Espectacles, orquestres, balls, terrasses, amics… tots gaudeixen de la nit. Els encanta ser on són. 1 Al migdia, abans de dinar, qui encara no vulgui dir adéu a la festa pot sortir al carrer i anar a ballar al concert vermut. Hi toquen música tradicional, tothom balla i, pausadament, es transporten als envelats de pau i estiueig. I a la tarda toca el torn a la canalla. Surt una petita comitiva, que és petita per l’edat dels participants, perquè és llarga com un dia sense pa. Encara és més llarga la caravana de pares que filmen i fan fotos als plançons. Hi ha de tot: un drac, una àliga, uns gegants, trenta mil panderetes... tot de personetes que, en l’afany per emular els grans, se senten magnànims, plens i somnien que un dia també seran grans. Al vespre té lloc el correfoc de Vilafranca. Els Diables l’han anat perfilant cada vegada més i l’han anomenat Ball de Foc. És el dia dels que volen caminar sota una pluja de guspires, una plaça encesa o una basílica resplendent. 2 Qui vulgui pot tornar a prendre alguna cosa, ballar i sentir música tradicional al concert vermut. Però al vespre... Llavors sí que tot s’acaba. Després del castell de focs, a mitjanit, Vilafranca es transforma en una carabassa. Això sí, deu ser com una mena de cap d’any, perquè és el dia en què tot torna a començar, i tothom, lentament, després de l’hivern, es prepara per la següent Festa Major.